diumenge, 7 de juliol de 2013

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

La Setmana és una trobada d’editorials i autors catalans que volen donar a conèixer les seves publicacions al públic en general que hi estigui interessat. En aquesta trobada també es realitzen activitats i xerrades sobre diferents temes diversos, relacionats amb el món de les lletres i les editorials. Aquest any la Setmana del Llibre s’ha  instal·lat davant de la Catedral de Barcelona, des del dia 7 al 16 de setembre.

La visita a la Setmana del Llibre la vaig realitzar el dissabte 15 de setembre, penúltim dia de la trobada. La meva primera impressió de l’espai va ser bona ja que la seva estructura era correcta i es trobava en un punt cèntric on la afluència de gent és molt abundant, sobretot per la gran quantitat de turistes que s’hi passegen normalment.
Suposo que la Setmana del Llibre es va posar en aquesta ubicació per tal d’aconseguir un nombre de visitants més alt ja que, tal i com he dit abans, és una zona molt concorreguda, tant per nadius com per estrangers. Ha estat col·locada en un lloc estratègic per captar a qualsevol que estigués mínimament interessat en la lectura.

Els expositors estaven repartits en dues grans zones, al llarg del passeig de la Catedral, deixant un passadís central per on poder circular sense dificultat. Dins d’aquesta estructura podíem trobar tres tipus d’expositors: els d’àrea general, els d’àrea infantil i juvenil i les zones especials (com per exemple: la Plaça de les Biblioteques, El Cafè de la Setmana, la Plaça de la Paraula i la Plaça de l’Escriptura). A part d’aquests expositors hi havia un taulell localitzador de llibres i un punt d’informació on es podia preguntar els dubtes, juntament amb l’estand d’un banc. Aquest últim estand em va cridar molt l’atenció ja que vaig trobar que l’assumpte financer no tenia res a veure amb el món literari. Vaig pensar que potser es tractava d’un patrocinador de la Setmana del Llibre.

Els expositors infantils estaven tots en una sola zona, a l’entrada o a la sortida segons per on accedissis a l’espai de la fira i a prop de la muralla. Això facilitava el control de la canalla. En canvi les zones generals estaven repartides al llarg del passadís central juntament amb les zones especials, on es presentaven les xerrades dels autors i llibreters. En aquell moment s’estaven preparant alguns escenari i també s’hi estaven posant cadires. No hi havia molts assistents, tret de les persones que acompanyaven a l’orador i personal dels estands interessats.

Una vegada dins de l’espai vaig tenir una desagradable sensació. Després dels comentaris fets a classe esperava trobar molta més activitat dins del recinte dels expositors, però no va ser així. Tot i així vaig trobar molt interessant que alguns autors o llibreters fessin presentacions al públic per tal de donar a conèixer les seves publicacions i obres més importants. Per aquell dia només hi havia quatre xerrades programades, tant d’autors com d’editors però encara no havien començat per falta de públic.

Els expositors estaven ben presentats i els representants de cada editorial estaven atents als pocs clients que s’acostaven a preguntar sobre les seves publicacions. L’expositor que més em va cridar l’atenció va ser el Quiosc.cat on es trobaven diverses revistes de l’àmbit català. Hi havia molts exemplars de cada número per tal de reposar ràpidament els que el públic s’emportava. Era un estand ben preparat i cobert per evitar que el vent s’emportés les revistes i els diaris. Potser li faltava una mica d’il·luminació ja que la carpa era d’un color massa fosc. Les revistes s’organitzaven en diverses prestatgeries segons la seva temàtica. També hi havia un mostrador on preguntar sobre les publicacions que no estaven a les prestatgeries o els que s’havien acabat i faltava reposar.  

Segons el meu parer, el que potser li faltava a la Setmana del Llibre eren més activitats per a nens i nenes o per famílies senceres per tal que els més petits entressin al món de la literatura més aviat. Les altres activitats, de les quals no vaig poder veure cap, només es dedicaven al públic adult. Potser seria bo que en els anys que venen es proposessin més activitats per a famílies com per exemple uns racons de contes o lectures de contes per a nens més petits.
També seria interessant que s’augmentessin el nombre de xerrades tant d’autors com d’editors o llibreter, per tal que la població pogués conèixer el seu treball i el seu dia a dia.

També vaig poder veure que la representació de les editorials infantils era bastant petita comparada amb la dels estands generals. Potser aniria bé que la Setmana del llibre donés més oportunitat i espai a les editorials de llibres infantils, ja que els nens haurien d’acostar-se més a totes les publicacions per transformar-se en futurs lectors.
Tot i que les editorials generals tenien una representació més elevada tampoc hi havia estands que representessin a totes les editorials més importants del territori català.
Crec que hi hauria d’haver una representació de totes les editorials considerades importants o cabdals de Catalunya.

Una vegada allà vaig poder comprovar que no hi havia cap estand on es fes publicitat sobre els llibres electrònics. Suposo que és un mercat molt nou i que les editorials no el coneixen prou per dedicar-s’hi completament. De totes maneres com és un sector en creixement potser en un futur hi haurà una part de cada estand que en tindrà uns quants exemplars per satisfer les necessitats dels usuaris més moderns.
Tot i aquestes mancances, tant de gent com d’activitats infantils, la Setmana del Llibre en Català em sembla una trobada necessària per tal de no perdre i donar a conèixer escriptors i editorials de Catalunya.  Miraré d’assistir l’any que ve a veure si puc arribar a confirmar una millora en les publicacions ja existents o una implementació de llibres electrònics a tots els expositors, o a una majoria.
Espero assistir un dia on hi hagi molta més gent per veure com es tracta el tema entre els més interessats.
Pels bibliotecaris hauria de ser un lloc d’obligada visita per tal de conèixer les editorials i proveïdors més importants de Catalunya. És un món on haurem de treballar en un futur i cal saber amb què ens trobarem.

Noelia González Castarlenas       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada