Lección magistral

LLEGENDES I TRADICIONS

LA FESTA DE SANT MEDIR: LA FESTA DOLÇA

Sembla ser que fa molts anys a la vila de Gràcia hi havia un pastisser al que li agradava molt caçar. Molts dies, de bon matí, el pastisser agafava el cavall i marxava cap al Tibidabo a caçar amb els amics. Als volts de l’hora de dinar anaven a la petita ermita de Sant Medir. El pastisser entrava a resar al sant de la seva devoció. Un bon dia, el pastisser es posà molt malalt. La família estava molt amoïnada, ja que els metges no li sabien donar solució. Sense poder bellugar-se del llit, pregà a Sant Medir i li prometé que si el guaria (curava) pujaria a la seva ermita amb tota la família. La gràcia se li va concedir i tot content amb la família i una llarga cua d’acompanyants amb llurs cavalleries i tartanes va anar a l’ermita. Des d’aleshores cada any, el dia de Sant Medir, en commemoració d’aquest fet surten dels diferents barris, en altres temps, pobles de les rodalies de Barcelona, les colles de Sant Medir amb els seus cavalls, algunes tartanes conservades d' altres temps, i els seus camions engalanats, camí de la zona alta de la ciutat, tot llançant caramells com a record al vell pastisser de Gràcia. Text escrit el 17/3/1.986

D’ALTRES TRADICIONS DE LA DIADA

Per Sant Medir, a més de ser la festa patronal dels pastissers i de la dolça tradició de tirar caramels, també hi havia un costum floral, que en els nostres dies,ha caigut en desús. Era el següent: Els fadrins de les colles aprofitant l’entrada de la primavera, regalaven a les seves xicotes un pomet de violetes, flors considerades de les primeres en florir al bosc. El costum es feia extensiu als casats i entre amics. També en donaven a les senyores conegudes de la colla que trobaven els romers, en el seu pas pels carrers de la vila.

LLEGENDA DE SANT MEDIR

Diu que en temps dels romans, un camperol anomenat Medir, sembrava faves a les contrades de Collseroles. Vet aquí que un presoner fugitiu de les tropes romanes passà pel seu camp. Tot seguit, els soldats romans arribaren allí i preguntaren al camperol si havia vist passar el fugitiu. Ell contestà: "Sí, va passar per aquí quan jo estava plantant les faves". Tots miraren el camp que ja era florit i granat. I el presoner es va salvar. Degut a aquest fet es va construir la primera ermita de Sant Medir en el seu emplaçament actual.

Text escrit el 26/2/1.997
Autora: M. Castarlenas

Arribada d'en Tentines

L’ARRIBADA D’EN TENTINES A LA NOSTRA BIBLIOTECA:
No feu soroll i seieu que us he d’explicar una cosa molt important…..
Ja fa algun temps que a la nostra biblioteca hi passen coses estranyes, quelcom que jo no sabia explicar. El primer dia de curs, quan vaig obrir la porta, ja ho vaig notar però,… vaig pensar que era degut a les vacances. Com feia tant dies que no hi entrava…. Però no. Ahir, finalment ho vaig descobrir…..
Fa uns dies, en entrar, vaig notar una olor molt suau, com a fragància de flors del bosc, com a herba mullada pel ruixim de l’albada…. Que tot seguit es va esvair.
Abans d’ahir, en obrir la porta, en va semblar veure un plugim de purpurina de colors que es va fondre en encendre el llum.
- Què hi ha algú?- vaig preguntar sense obtenir resposta.

Era evident que no era així, doncs la porta era tancada però… Aleshores se’m va acudir que potser la nostra biblioteca era un amagatall i com qui no vol, vaig dir…
- Sembla con si algú invisible voltés per la biblioteca. Pot ser és un personatge d’un dels llibres que ha sortit a passejar i s’ha perdut, o un ratolí que no troba l’entrada al seu cau… Si jo podés parlar amb ell, potser el podria ajudar?
Però…tot va seguir en silenci i jo vaig iniciar la meva feina de cada dia.
Ahir, de bon matí, vaig trobar una nota sobre la meva taula on estava la solució al misteri.
Ve-t’ho-aquí, que un follet, s’ha instal·lat a la nostra biblioteca!

A la nota em demanava que el perdonés, si m’havia espantat.
Tota contenta li vaig preparar un raconet amb un bagul com a caseta i aquest matí he trobat un llibre on m’explica la seva història……

Mercè Castarlenas

En Tentines

BON DIA AMIGUETS !!

EM DIC TENTINES I AQUESTA ÉS LA MEVA HISTÒRIA…..

“Vet aquí que una vegada, en el país de les fades, hi vivia un mineiró molt escanyolit i treballador…
De petit, va caure d’un arbre i es va trencar les cametes. Amb el temps se li van curar però, d’ençà estant, caminava molt malament, tant malament, que semblava que fes tentines i tingués de caure. Per això els seus amics li varen posar el nom d’en Tentines.

Al nostre mineiró li agradava molt treballar i mirar llibres. Sempre que podia llegia. Els seus companys, de vegades, se li’n reien perquè, quan anaven a esmorzar, tot sovint, trobava a la bossa un llibre en lloc d’un entrepà.
Com estava sempre dins de la mina i allà es respirava molta pols de carbó, es va posar malalt i el metge li va recomanar que deixés de treballar.
A partir d’aleshores, el nostre amic, es passava el dia sol i entre llibres. En poc temps, ja s’havia llegit tots els llibres del seu poble i de tots els pobles del voltant.
Va ser aleshores quan, trist, avorrit i desesperat, va marxar a voltar món.Va rodar per tot els móns màgics coneguts i fins i tot, per algun de desconegut. Va visitar les fades dels camps de les flors, les sirenes en els seus palaus de corall, els elfs dels boscos, els gnoms en els seus poblets de bolets i fins i tot, les bruixetes dels castells encantats.A tot arreu feia nous amics, llegia milers i milers de llibres i escoltava noves i velles històriesperò,ell seguia sense sentir-se feliç.
Un dia, va sentir parlar de la biblioteca més gran del món màgic però ningú va saber dir-li on era, on la podia trobar ni com hi podia arribar. Només va saber que en aquesta biblioteca hi vivia una musa petita i rebonica.
Va seguir voltant pel món, ara preguntant a tothom per la petita musa, però ningú en sabia res.
Un capvespre, molt cansat, va entrar en un bosc d’arbres imponents, alts, grans i molt vells.
Ja era fosc i després de caminar una estoneta més, va arribar fins una clariana a tocar d’un petit rierol. En Tentines, va seure a descansar a la soca d’un arbre, a prop d’un petit brollador d’aigua clara i entre les bromes i les flaires suaus de la nit, va quedar adormit al peu d’un salze.
De mentre en Tentines descansava, un grupet de minúscules fadetes el van envoltar i amb una mica de màgia se’l van endur.
A l’endemà, quan el mineiró es va despertar, es va trobar envoltat de llibres. Fins i tot el seu llit era un llibre sense fulls molt original. Una mica espantat es va llevar i va indagar.
Pocs minuts després, un llibre, que feia de porta, es va obrir i va aparèixer volant una fadeta amb un vestit tot de lluentors i purpurina que després de saludar-lo el va conduir al menjador on l’esperava la Musa Sofia que li va ensenyar el seu petit país i la seva gran biblioteca.Allà en Tentines va tornar a ser feliç durant una temporada, ajudant a la musa a endreçar llibres i a revisar treballs dels seus “amiguets”, com ella deia.

Un dia en Tentines es va preguntar qui eren aquells petits amics que tanta feina i tantes alegries donaven a la seva nova amiga. Ella li va explicar que ajudava a fer contes a alguns nens i nenes humans que li demanaven. Es comunicava amb ells i amb les seves mestres per mitjà de notes i petites cartes o visitant-los en els seus somnis i anant a les seves classes a recollir les feines per revisar-les durant la nit mentre llueix la lluna.
Va ser aleshores quan la Musa Sofia va demanar en Tentines si la volia ajudar en aquesta feina i ell molt content li va dir que sí, sense dubtar-ho.

Aquella nit la musa i el mineiró van preparar-ho tot i el petit follet va fer el seu viatge màgic fins la nostra escola amb la intenció d’explicar molts contes i moltes històries a tots aquells nens i nenes que el volguessin escoltar.
D’ençà, totes les nits en Tentines es troba amb els personatges dels llibres de la biblioteca per fer llargues xerrades i prendre’s un cafè.Llibre ve, llibre va, aquí aquesta història s’ha acabat….”

I AQUÍ S’ACABA LA MEVA HISTÒRIA.
FINS AVIAT.

Mercè Castarlenas

Àlbum de fotos d'en Tentines i dels seus amics