
BON DIA AMIGUETS !!
EM DIC TENTINES I AQUESTA ÉS LA MEVA HISTÒRIA…..
“Vet aquí que una vegada, en el país de les fades, hi vivia un mineiró molt

De petit, va caure d’un arbre i es va trencar les cametes. Amb el temps se li van curar però, d’ençà estant, caminava molt malament, tant malament, que semblava que fes tentines i tingués de caure. Per això els seus amics li varen posar el nom d’en Tentines.
Al nostre mineiró li agradava molt treballar i mirar llibres. Sempre que podia llegia. Els seus companys, de vegades, se li’n reien perquè, quan anaven a esmorzar, tot sovint, trobava a la bossa un llibre en lloc d’un entrepà.
Com estava sempre dins de la mina i allà es respirav

A partir d’aleshores, el nostre amic, es passava el dia sol i entre llibres. En poc temps, ja s’havia llegit tots els llibres del seu poble i de tots els pobles del voltant.
Va ser aleshores quan, trist, avorrit i desesperat, va marxar a voltar món.


Un dia, va sentir parlar de la biblioteca més gran del món màgic però ningú va saber dir-li on era, on la podia trobar ni com hi podia arribar. Només va saber que en aquesta biblioteca hi vivia una musa petita i rebonica.
Va seguir voltant pel món, ara preguntant a tothom per la petita musa, però ningú en sabia res.
Un capvespre, molt cansat, va entrar en un bosc d’arbres imponents, alts, grans i molt vells.
Ja era fosc i després de caminar una estoneta més, va arribar fins una clariana a tocar d’un petit rierol. En Tentines, va seure a descansar a la soca d’un arbre, a prop d’un petit brollador d’aigua clara i entre les bromes i les flaires suaus de la nit, va quedar adormit al peu d’un salze.

A l’endemà, quan el mineiró es va despertar, es va trobar envoltat de llibres. Fins i tot el seu llit era un llibre sense fulls molt original. Una mica espantat es va llevar i va indagar.
Pocs minuts després, un llibre, que feia de porta, es va obrir i va aparèixer volant una fadeta amb un vestit tot de lluentors i purpurina que després de saludar-lo el va conduir al menjador on l’esperava la Musa Sofia que li va ensenyar el seu petit país i la seva gran biblioteca.

Un dia en Tentines es va preguntar qui eren aquells petits amics que tanta feina i tantes alegries donaven a la seva nova amiga. Ella li va explicar que ajudava a fer contes a alguns nens i nenes humans que li demanaven. Es comunicava amb ells i amb les seves mestres per mitjà de notes i petites cartes o visitant-los en els seus somnis i a
nant a les seves classes a recollir les feines per revisar-les durant la nit mentre llueix la lluna.
Va ser aleshores quan la Musa Sofia va demanar en Tentines si la volia ajudar en aquesta feina i ell molt content li va dir que sí, sense dubtar-ho.

Va ser aleshores quan la Musa Sofia va demanar en Tentines si la volia ajudar en aquesta feina i ell molt content li va dir que sí, sense dubtar-ho.
Aquella nit la musa i el mineiró van preparar-ho tot i el petit follet va fer el seu viatge màgic fins la nostra escola amb la intenció d’explicar molts contes i moltes històries a tots aquells nens i nenes que el volguessin escoltar. 
D’ençà, totes les nits en Tentines es troba amb els personatges dels llibres de la biblioteca per fer llargues xerrades i prendre’s un cafè.
Llibre ve, llibre va, aquí aquesta història s’ha acabat….”



I AQUÍ S’ACABA LA MEVA HISTÒRIA.
FINS AVIAT.
Mercè Castarlenas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada