dilluns, 8 de desembre de 2008

En Tentines


BON DIA AMIGUETS !!


EM DIC TENTINES I AQUESTA ÉS LA MEVA HISTÒRIA…..

“Vet aquí que una vegada, en el país de les fades, hi vivia un mineiró molt escanyolit i treballador…
De petit, va caure d’un arbre i es va trencar les cametes. Amb el temps se li van curar però, d’ençà estant, caminava molt malament, tant malament, que semblava que fes tentines i tingués de caure. Per això els seus amics li varen posar el nom d’en Tentines.

Al nostre mineiró li agradava molt treballar i mirar llibres. Sempre que podia llegia. Els seus companys, de vegades, se li’n reien perquè, quan anaven a esmorzar, tot sovint, trobava a la bossa un llibre en lloc d’un entrepà.

Com estava sempre dins de la mina i allà es respirava molta pols de carbó, es va posar malalt i el metge li va recomanar que deixés de treballar.
A partir d’aleshores, el nostre amic, es passava el dia sol i entre llibres. En poc temps, ja s’havia llegit tots els llibres del seu poble i de tots els pobles del voltant.
Va ser aleshores quan, trist, avorrit i desesperat, va marxar a voltar món.
Va rodar per tot els móns màgics coneguts i fins i tot, per algun de desconegut. Va visitar les fades dels camps de les flors, les sirenes en els seus palaus de corall, els elfs dels boscos, els gnoms en els seus poblets de bolets i fins i tot, les bruixetes dels castells encantats.A tot arreu feia nous amics, llegia milers i milers de llibres i escoltava noves i velles històriesperò,ell seguia sense sentir-se feliç.
Un dia, va sentir parlar de la biblioteca més gran del món màgic però ningú va saber dir-li on era, on la podia trobar ni com hi podia arribar. Només va saber que en aquesta biblioteca hi vivia una musa petita i rebonica.
Va seguir voltant pel món, ara preguntant a tothom per la petita musa, però ningú en sabia res.
Un capvespre, molt cansat, va entrar en un bosc d’arbres imponents, alts, grans i molt vells.
Ja era fosc i després de caminar una estoneta més, va arribar fins una clariana a tocar d’un petit rierol. En Tentines, va seure a descansar a la soca d’un arbre, a prop d’un petit brollador d’aigua clara i entre les bromes i les flaires suaus de la nit, va quedar adormit al peu d’un salze.

De mentre en Tentines descansava, un grupet de minúscules fadetes el van envoltar i amb una mica de màgia se’l van endur.
A l’endemà, quan el mineiró es va despertar, es va trobar envoltat de llibres. Fins i tot el seu llit era un llibre sense fulls molt original. Una mica espantat es va llevar i va indagar.
Pocs minuts després, un llibre, que feia de porta, es va obrir i va aparèixer volant una fadeta amb un vestit tot de lluentors i purpurina que després de saludar-lo el va conduir al menjador on l’esperava la Musa Sofia que li va ensenyar el seu petit país i la seva gran biblioteca.
Allà en Tentines va tornar a ser feliç durant una temporada, ajudant a la musa a endreçar llibres i a revisar treballs dels seus “amiguets”, com ella deia.
Un dia en Tentines es va preguntar qui eren aquells petits amics que tanta feina i tantes alegries donaven a la seva nova amiga. Ella li va explicar que ajudava a fer contes a alguns nens i nenes humans que li demanaven. Es comunicava amb ells i amb les seves mestres per mitjà de notes i petites cartes o visitant-los en els seus somnis i anant a les seves classes a recollir les feines per revisar-les durant la nit mentre llueix la lluna.
Va ser aleshores quan la Musa Sofia va demanar en Tentines si la volia ajudar en aquesta feina i ell molt content li va dir que sí, sense dubtar-ho.

Aquella nit la musa i el mineiró van preparar-ho tot i el petit follet va fer el seu viatge màgic fins la nostra escola amb la intenció d’explicar molts contes i moltes històries a tots aquells nens i nenes que el volguessin escoltar.
D’ençà, totes les nits en Tentines es troba amb els personatges dels llibres de la biblioteca per fer llargues xerrades i prendre’s un cafè.Llibre ve, llibre va, aquí aquesta història s’ha acabat….”


I AQUÍ S’ACABA LA MEVA HISTÒRIA.
FINS AVIAT.

Mercè Castarlenas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada