LLEGENDES I TRADICIONS

LA FESTA DE SANT MEDIR: LA FESTA DOLÇA

Sembla ser que fa molts anys a la vila de Gràcia hi havia un pastisser al que li agradava molt caçar. Molts dies, de bon matí, el pastisser agafava el cavall i marxava cap al Tibidabo a caçar amb els amics. Als volts de l’hora de dinar anaven a la petita ermita de Sant Medir. El pastisser entrava a resar al sant de la seva devoció. Un bon dia, el pastisser es posà molt malalt. La família estava molt amoïnada, ja que els metges no li sabien donar solució. Sense poder bellugar-se del llit, pregà a Sant Medir i li prometé que si el guaria (curava) pujaria a la seva ermita amb tota la família. La gràcia se li va concedir i tot content amb la família i una llarga cua d’acompanyants amb llurs cavalleries i tartanes va anar a l’ermita. Des d’aleshores cada any, el dia de Sant Medir, en commemoració d’aquest fet surten dels diferents barris, en altres temps, pobles de les rodalies de Barcelona, les colles de Sant Medir amb els seus cavalls, algunes tartanes conservades d' altres temps, i els seus camions engalanats, camí de la zona alta de la ciutat, tot llançant caramells com a record al vell pastisser de Gràcia. Text escrit el 17/3/1.986

D’ALTRES TRADICIONS DE LA DIADA

Per Sant Medir, a més de ser la festa patronal dels pastissers i de la dolça tradició de tirar caramels, també hi havia un costum floral, que en els nostres dies,ha caigut en desús. Era el següent: Els fadrins de les colles aprofitant l’entrada de la primavera, regalaven a les seves xicotes un pomet de violetes, flors considerades de les primeres en florir al bosc. El costum es feia extensiu als casats i entre amics. També en donaven a les senyores conegudes de la colla que trobaven els romers, en el seu pas pels carrers de la vila.

LLEGENDA DE SANT MEDIR

Diu que en temps dels romans, un camperol anomenat Medir, sembrava faves a les contrades de Collseroles. Vet aquí que un presoner fugitiu de les tropes romanes passà pel seu camp. Tot seguit, els soldats romans arribaren allí i preguntaren al camperol si havia vist passar el fugitiu. Ell contestà: "Sí, va passar per aquí quan jo estava plantant les faves". Tots miraren el camp que ja era florit i granat. I el presoner es va salvar. Degut a aquest fet es va construir la primera ermita de Sant Medir en el seu emplaçament actual.

Text escrit el 26/2/1.997
Autora: M. Castarlenas